150812
Ha estat la jornada més dura, llarga i intensa de totes. Ens llevem a les 6.30 del matí. Carreguem motxilles i baixem a esmorzar. A les 7.30 ens despedim i ens posem en marxa.
No teníem ni idea del dia que ens esperava!. Les nits anteriors havia plogut amb força. Aquesta nit, tot i el cel estrellat que varem veure abans d'anar a dormir, turmenta de les bones. Trobem el primer mecànic de muntanya.
El monsoon ha fet mella a sendes i camins. Ens n'adonem al poc de començar a caminar. Amb criteri decidim no agafar el trail trekking donades les pluges. 20 metres més enllà veiem que ja no existeix.
Seguim fent camí i a 10 minuts el camí desapareix! Engolit per tones de roca i sorra trobem una esllevisada, amb seguretat, ocorreguda la nit anterior. Recent. No hi havia caminet pel damunt.
Acte de fe i començar a grimpar entre les roques i sobre les roques, amb prudència i procurant no fer força enlloc. A la Vane gairebé li costa un atac de pànic i no era per menys. Respecte. Molt de respecte. El pes de la motxilla, la terra mullada, pedres soltes. Tot plegat poc ferm. No donava seguretat alguna.
Finalment ho passem. No va ser la única esllevisada que vam trobar, però potser si la més complicada.
A mida que descendíem (ahir vam fer un desnivell de 1000 metres si no més) la calor apretava i la xafogor era tremenda. Els dies anteriors ja no perdonaven i la Vane va 'petar el genoll'. Jo amb l'esquena agafada i carregat de bessons. Veiem una caseta amb una familia reunida i els demanem de prendre un 'milk tea' i reposar 10 minuts.
Tot i el cansament no deixem de gaudir dels paratges, de la gent, del que arriben a carregar els 'porters' (el noi de Lete ens va explicar que es porta ben bé el doble del pes del portejador).
A mig camí de Tatopani parem en un salt d'aigua que anava a parar al Kali Gandaki, ens despullem i banyitu al canto!. Refrescant!.
Tot i així el caire regenerador no va durar gaire. Feia calor i estàvem cansadots!.
Finalment arribem a Tatopani al voltant de les 13.30 hores. Gairebé 6 hores de patejada en unes condicions durissimes.
Tot buscant un lloc on agafar transport a Beni i d'allà a Pokhara ens paren al 'police checkpoint'. Allà l'oficial de turno ens informa que degut a les esllevisades no hi ha transport a Beni, que com a molt un jeep, que es trobava a 1/2 horeta d'on erem, podria dur-nos uns 20 minuts de trajecte sense arribar a Beni. Ho hauríem de fer caminant.
Així ho vam fer fins trobar una mena de sortida de busos enmig de no res en un lloc d'allò més selvàtic.
Agafem un 'local bus' típic nepalí, d'aquells adornats i colorits, estrets i amb aquella calor i ferum humana. Tot i així s'agraïa descansar les cames (que no hi cabien ni doblegades ni de qualsevol manera!). A la 1/2 horeta l'eix del darrera es torça. Tots avall!. Els jeeps que venien tant per darrera com de front havien de donar la volta. No hi havia lloc per passar.
Mitja hora després el conductor, després de cardar-li un seguit de cop de pedra, decideix seguir endavant amb allò mig trencat. Feia soroll i tots resaven a cada esllevisada que trobavem. El bus de cantó, patinant i sovint amb mitja roda fora del camí. El precipici i riu ben avall. Una bona moguda i un bon acte de fe (es a dir, no pensar-hi!).
D'aquesta manera, finalment, arribem a Beni vora les 17.30 hores. Arribar a Pokhara semblava missió impossible!. Llavors el xicot canadenc que vam conèixer passat Tatopani, en George (el qual s'havia topat amb en Aaron a Muktinath) ens va avisar que el bus que era a punt de sortir anava cap a Kathmandú via Pokhara. A corre-cuita, sense temps a cigarreta ni pipis vam pujar-hi. Estava a rebentar!. No hi havia espai entre seients i la gent quedava de peu al mig del passadís. Al límit del col·lapse. Darrer esforç físic i mental i a aguantar com fos.
A les 21.30 hores, després de 14 hores a full entre trekking, jeep i busos vam arribar al 'Centre Point' de Pokhara, al 'Lake Side'. No vam dubtar a dirigir-nos directament al 'Tea Time' a sopar com reietons i prendre una Gorkha (cerveseta) ben fresqueta. La felicitat ens va envair. Ara qualsevol cosa semblava de Walt Disney.
Tot sopant vaig sentir una parella parlar català. Ens vam presentar. La Mireia, professora i de Sant Just i en Jordi, assessor i de Vilanova i la Geltrú. Venien de l'India absolutament decepcionats també. Estaven allotjats al 'Four Seasons'. Els vam acompanyar i ens hi vam allotjar també. Ens donen una de les dues habitacions de dalt de tot, amb vistes i per on corria l'aire. Dutxa fresqueta, ventilador i a sobar-la!.
Objectiu Kali Gandaki Trek & Jomson Trek assolit!.
Ha estat la jornada més dura, llarga i intensa de totes. Ens llevem a les 6.30 del matí. Carreguem motxilles i baixem a esmorzar. A les 7.30 ens despedim i ens posem en marxa.
No teníem ni idea del dia que ens esperava!. Les nits anteriors havia plogut amb força. Aquesta nit, tot i el cel estrellat que varem veure abans d'anar a dormir, turmenta de les bones. Trobem el primer mecànic de muntanya.
El monsoon ha fet mella a sendes i camins. Ens n'adonem al poc de començar a caminar. Amb criteri decidim no agafar el trail trekking donades les pluges. 20 metres més enllà veiem que ja no existeix.
Seguim fent camí i a 10 minuts el camí desapareix! Engolit per tones de roca i sorra trobem una esllevisada, amb seguretat, ocorreguda la nit anterior. Recent. No hi havia caminet pel damunt.
Acte de fe i començar a grimpar entre les roques i sobre les roques, amb prudència i procurant no fer força enlloc. A la Vane gairebé li costa un atac de pànic i no era per menys. Respecte. Molt de respecte. El pes de la motxilla, la terra mullada, pedres soltes. Tot plegat poc ferm. No donava seguretat alguna.
Finalment ho passem. No va ser la única esllevisada que vam trobar, però potser si la més complicada.
A mida que descendíem (ahir vam fer un desnivell de 1000 metres si no més) la calor apretava i la xafogor era tremenda. Els dies anteriors ja no perdonaven i la Vane va 'petar el genoll'. Jo amb l'esquena agafada i carregat de bessons. Veiem una caseta amb una familia reunida i els demanem de prendre un 'milk tea' i reposar 10 minuts.
Tot i el cansament no deixem de gaudir dels paratges, de la gent, del que arriben a carregar els 'porters' (el noi de Lete ens va explicar que es porta ben bé el doble del pes del portejador).
A mig camí de Tatopani parem en un salt d'aigua que anava a parar al Kali Gandaki, ens despullem i banyitu al canto!. Refrescant!.
Tot i així el caire regenerador no va durar gaire. Feia calor i estàvem cansadots!.
Finalment arribem a Tatopani al voltant de les 13.30 hores. Gairebé 6 hores de patejada en unes condicions durissimes.
Tot buscant un lloc on agafar transport a Beni i d'allà a Pokhara ens paren al 'police checkpoint'. Allà l'oficial de turno ens informa que degut a les esllevisades no hi ha transport a Beni, que com a molt un jeep, que es trobava a 1/2 horeta d'on erem, podria dur-nos uns 20 minuts de trajecte sense arribar a Beni. Ho hauríem de fer caminant.
Així ho vam fer fins trobar una mena de sortida de busos enmig de no res en un lloc d'allò més selvàtic.
Agafem un 'local bus' típic nepalí, d'aquells adornats i colorits, estrets i amb aquella calor i ferum humana. Tot i així s'agraïa descansar les cames (que no hi cabien ni doblegades ni de qualsevol manera!). A la 1/2 horeta l'eix del darrera es torça. Tots avall!. Els jeeps que venien tant per darrera com de front havien de donar la volta. No hi havia lloc per passar.
Mitja hora després el conductor, després de cardar-li un seguit de cop de pedra, decideix seguir endavant amb allò mig trencat. Feia soroll i tots resaven a cada esllevisada que trobavem. El bus de cantó, patinant i sovint amb mitja roda fora del camí. El precipici i riu ben avall. Una bona moguda i un bon acte de fe (es a dir, no pensar-hi!).
D'aquesta manera, finalment, arribem a Beni vora les 17.30 hores. Arribar a Pokhara semblava missió impossible!. Llavors el xicot canadenc que vam conèixer passat Tatopani, en George (el qual s'havia topat amb en Aaron a Muktinath) ens va avisar que el bus que era a punt de sortir anava cap a Kathmandú via Pokhara. A corre-cuita, sense temps a cigarreta ni pipis vam pujar-hi. Estava a rebentar!. No hi havia espai entre seients i la gent quedava de peu al mig del passadís. Al límit del col·lapse. Darrer esforç físic i mental i a aguantar com fos.
A les 21.30 hores, després de 14 hores a full entre trekking, jeep i busos vam arribar al 'Centre Point' de Pokhara, al 'Lake Side'. No vam dubtar a dirigir-nos directament al 'Tea Time' a sopar com reietons i prendre una Gorkha (cerveseta) ben fresqueta. La felicitat ens va envair. Ara qualsevol cosa semblava de Walt Disney.
Tot sopant vaig sentir una parella parlar català. Ens vam presentar. La Mireia, professora i de Sant Just i en Jordi, assessor i de Vilanova i la Geltrú. Venien de l'India absolutament decepcionats també. Estaven allotjats al 'Four Seasons'. Els vam acompanyar i ens hi vam allotjar també. Ens donen una de les dues habitacions de dalt de tot, amb vistes i per on corria l'aire. Dutxa fresqueta, ventilador i a sobar-la!.
Objectiu Kali Gandaki Trek & Jomson Trek assolit!.
