130812
Tute dels wuampos! Ens hem llevat a les 8 del matí. Hem esmorzat i ens hem connectat a internet (val a dir que de cobertura mòbil nasti de plasti, a banda que cap interès en facebook, mails i la mare que els va parir!). Veure l'estat de comptes i fer les transferències pertinents (aquí les vises de dèbit no rulen).
A les 10.30 del matí ens posàvem en ruta cap a Marpha, la capital dels 'apple' en qualsevol de les seves formes: apple pie, apple jam, apple brandy, apple juice i derivats diversos.
Un poblat ben maco, cuidat i arreglat. Una mena de Cadaqués de l'Himal.
Tots els carrers adoquinats amb pissarra. Fins i tot l'aigua canalitzada per sota els carrers en una mena de passadissos fets de pedra i coberts amb lloses.
Parada en una 'top roof' des d'on divisem la vall, casetes i temple de meditació. Dalt de la muntanya, a tocar, una gonpa i stupa al bell mig del penya-segat.
Molt de sol!. Un break a base de french fried, two boiled eggs i milk tea. Pel camí un parell d'apple pie.
Així hem deixat Marpha de camí a Tukche.
El paisatge canvia. Tot i anar pels 2500 metres el verd comença a predominar.
Veiem els primers waterfalls, ponts tibetans i murs 'mani' de pedres esculpides amb mantres, 'ohm mani padme hum' i imatges.
Així hem arribat a Tukche (2590 metres) on fem parada al Yak & Yeti per prendre alè i com no, dos milk tea. Omplim cantimplores per arribar a Larjung.
El paisatge segueix sent espectacular. Verd i frondós. Ocellets de colors marró i groc fluor, papallones que semblen rat-penats petitons combinant el negre amb blau o vermell o verd.
A la fi Larjung després de 6 hores de patejada. Un bon ritme i vermells com titots!.
Ens allotgem al 'Cheer Pheasant Valley' una mena de lodge d'allò més humil i agrosti perdut de la mà del Deu que sigui. L'habitació amb vistes al 'waterfall' que anuncien els mapes de la ruta. Neteja a base de tovalloletes. El WC impracticable!.
Baixem al menjador a carregar piles amb el menjar (Plain rice, dal, veg. noodle soup, tibetan bread i una Everest calentona!), escriure el diari de ruta i a dormir!. Son les 19 hores, demà més i aviat! Namaste!
Tute dels wuampos! Ens hem llevat a les 8 del matí. Hem esmorzat i ens hem connectat a internet (val a dir que de cobertura mòbil nasti de plasti, a banda que cap interès en facebook, mails i la mare que els va parir!). Veure l'estat de comptes i fer les transferències pertinents (aquí les vises de dèbit no rulen).
A les 10.30 del matí ens posàvem en ruta cap a Marpha, la capital dels 'apple' en qualsevol de les seves formes: apple pie, apple jam, apple brandy, apple juice i derivats diversos.
Un poblat ben maco, cuidat i arreglat. Una mena de Cadaqués de l'Himal.
Tots els carrers adoquinats amb pissarra. Fins i tot l'aigua canalitzada per sota els carrers en una mena de passadissos fets de pedra i coberts amb lloses.
Parada en una 'top roof' des d'on divisem la vall, casetes i temple de meditació. Dalt de la muntanya, a tocar, una gonpa i stupa al bell mig del penya-segat.
Molt de sol!. Un break a base de french fried, two boiled eggs i milk tea. Pel camí un parell d'apple pie.
Així hem deixat Marpha de camí a Tukche.
El paisatge canvia. Tot i anar pels 2500 metres el verd comença a predominar.
Veiem els primers waterfalls, ponts tibetans i murs 'mani' de pedres esculpides amb mantres, 'ohm mani padme hum' i imatges.
Així hem arribat a Tukche (2590 metres) on fem parada al Yak & Yeti per prendre alè i com no, dos milk tea. Omplim cantimplores per arribar a Larjung.
El paisatge segueix sent espectacular. Verd i frondós. Ocellets de colors marró i groc fluor, papallones que semblen rat-penats petitons combinant el negre amb blau o vermell o verd.
A la fi Larjung després de 6 hores de patejada. Un bon ritme i vermells com titots!.
Ens allotgem al 'Cheer Pheasant Valley' una mena de lodge d'allò més humil i agrosti perdut de la mà del Deu que sigui. L'habitació amb vistes al 'waterfall' que anuncien els mapes de la ruta. Neteja a base de tovalloletes. El WC impracticable!.
Baixem al menjador a carregar piles amb el menjar (Plain rice, dal, veg. noodle soup, tibetan bread i una Everest calentona!), escriure el diari de ruta i a dormir!. Son les 19 hores, demà més i aviat! Namaste!
