070812
Diana a les 9 del matí. Esmorzar al 'guest house' (els cambrers encara es treien les lleganyes). American & English Breakfast. Tot seguit anem a visitar la Durbar de Chhetrapati. No hi arribem. De camí coneixem l'Aley Lama, un nepalí menudet provinent d'un poblat prop del Tibet i aprenent de pintures Thanka al 'Old Monastery Thanka Painting' situada en una mena de plaçeta amagada entre els carrers de nom 'Kathi Swoyambhu Shree Gha' on hi trobem una 'Stupa' ben xula, petitona, de barri. Treballa en un orfenat ben modest on hi conviuen 17 nens/es al barri de 'Dhalko', ben pobre també. Després de veure l'escola/tenda de pintura i meravellar-nos amb els 'thankas' quedem que a la tornada del trekking hi passarem a comprar-ne alguna.
Tot
seguit l'Aley ens porta a coneixer la seva dona que duu una petita
habitació a mode de bar on bevem un black tea boníssim. El temps de fer
un cigarret i anar a veure l'orfenat. De camí hem passat per camps
d'arròs enmig d'edificis i casetes. Ben curiós.
A l'orfenat la rebuda ha estat genial! 14 menuts d'allò més simpàtics i disposats.
Els nens han estat esplèndids!. Carinyosos, riallers i encantats quan hem començat a repartir globus de colors per tots, fer sorolls, deixar-los volar i pintar-hi cares. Als profes els hem donat llapissos de colors que vam comprar al 'Lost & Found'. Ha estat emocionant!.
Hem pres un tea d'allò més cítric fins que ha arribat el 'boss' amb el talonari de donacions. Un paio ple de joietes i motoraka. Un penques vividor que viu del 'cuento' a costa dels menuts i profas. A fer el negoci (si més no aquesta és la sensació que hem tingut). La donació l'hem fet, amb coneixement, i hem marxat de la 'Children Hands Helping Home'.
L'Aley semblava content. Ens ha acompanyat fins l'entrada de la escalinata de 'Swayabhuthnath', el 'monkey temple' amb una 'stupa' tremenda situat al cim d'un turó. Suada del 1000 per arribar. Un munt d'esglaons on hi havien tot de paradetes de souvenirs i astròlegs.
080812
Acabats d'esmorzar i petadets de la festeta d'ahir. Avui tenim feina. Anar al banc a per pasta, a l'oficina del govern de l'ACAP (Annapurna Conservation Area Project) a treure els permisos pel trekking a la zona dels Annapurnes i a demanar info per enviar un paquet postal. Després de tantejar preus d'enviament per un dels tants 'postal service' (150€ a través de DHL per un paquet de 10 kilos) hem anat cap al ACAP. De camí hem conegut l'Anil, un indi que ens ha entrat de bones maneres mentre contemplaven un dels temples que hem trobat. Ens ha acompanyat mentre explicava històries de la religió budista entre d'altres. Parlava molt del karma. Xino xano i visitant de passada el 'Ratna Park' el temple de 'Makahala', arribem a l'avinguda Kantipah, on s'agafen els 'local bus' (20 rupies el viatge).
Aquesta zona impressiona per la quantitat de persones malmeses per la lepra que s'arrepleguen pel carrer. Finalment arribem al ACAP on hem pagat unes 2000 rupies per cap per la taxa d'accés als Annapurnes i 2000 rupies més cadascú pel 'carnet' de 'free trekkers', 4 fotos i 2 formularis. Al canvi uns 40€ total per cap.
En acabat hem agafat un 'local bus' cap a 'Bodhnath' on es troba la 'stupa' més gran de tot Kathmandú i on hi habiten (segons l'Anil) més de 7000 monks pel voltant. Allà hem anat a veure la 'Gonpa Shechen' (conjunt de temple i habitacions on resideixen els monks).
A destacar que a menys de
50 metres de l'entrada principal on fan pagar entrada als foreigners hi
ha un carreró que accedeix a la stupa de gratis!. Tot seguit l'Anil ens
ha convidat al 'Indian Camp', on vivia amb sa mare i sa germana i el
fill d'aquesta. Es un camp de refugiats indis. Cabanes fetes amb quatre
pals i un toldo de plàstic enmig de riuets de porqueria i misèria en
unes condicions precàries. Hem pres un milk tea, donat medicines a la
mare i xerrat una estoneta. Al final, tot i la duresa del lloc i les
condicions en que viuen, ha resultat un 'us traurem la pasta'. La
història no cal explicar-la. De pasta res!.
Hem tornat a la stupa de Bodhnath per calmar els ànims.
Passejada sota la pluja del 'monsoon', un munt de fotos i
tornada a la 'Gonpa Shechen' on un dels monjos del matí en veure'ns, ens
ha convidat a entrar al temple. Wow! Unes 17 files per 16 més les del
perímetre. Les parets plenes de frescos de dalt a baix, 3 estàtues
tremendes de Shiva, Bouddha i no sé qui més. Realment espectacular, càlid
i ben 'místic'. El monk d'allò més simpàtic i divertit (no parlava
anglès però s'ha fet entendre) no parava de mostrar-nos les postures de
meditació de les pintures tot representant-les amb un cert catxondeo (i el contacte de braç amb la Vane!). En acabat taxi cap al 'guest house' i a sopar!.
090812
Yeah! Quin matí! Avui hem fet les compres previstes, equipació completa! Anem a pams. Avui ens hem llevat ben aviat i esmorzat al KZ Restaurant. 'Full english breakfast' que m'ha omplert d'energia (sausace, egg, bacon, beans, hash brown potatoes, toast & milk tea). Tot seguit el primer round de compres pel trekking; jaqueta de muntanya gore tex, pantalons mountain waterproof, pantalons curtets, bastons trek i gorra. El segon round pels amics i familiars. Després de negociar tot el matí 'launch' al Yak a base de Yakitori (brocheta amb diferents tipus de carn excepte vaca!), pork mommos, chicken mommos i tungba. En acabat cap a l'habitació a fer la maleta de 10 kg per enviar, post service i cap a la Durbar de Chhetrapati. Era plena a vessar de gent local. Alguns tocaven, d'altres cantaven i ballaven, uns amb la paradeta de fruita i d'altres amb verdures.
A destacar també que venint de Thamel només arribar a la plaça pots desviar-te a l'esquerre per no haver de pagar les 750 rupies que carden als estrangers; tot i que hi ha una mena de vigilants que van controlant i demanant el 'pase'. Nosaltres ho vam fer sense voler i ens va sortir bé. Després d'unes quantes fotikis, des del capdamunt d'un dels temples mirant de captar l'ambient de la plaça. Agafem un taxi cap a la Durbar de Patan (que és una mica lluny i al sud d'on som).
Hi arribem que ja és fosc. Els carrers del voltants son tallats al trànsit. Ple de gom a gom. S'hi celebra el festival en honor a Krishna.
De segur que per poder admirar l'arquitectura 'Newari' millor visitar-lo de dia però el que vam viure aquella nit no té preu.
La plaça i els voltants a rebossar de la gent local i de la dels pobles de la vall de Kathmandú, festejant i fent les ofrenes corresponents a Krishna (un dels nombrosos avatars de Visnu i que significa fosc). Cues quilomètriques de dones i homes amb les ofrenes. Quantitat d'espelmetes d'oli i cera enceses, flors, plomes de gall dindi, encens a dojo, cremant i omplint arreu de fum i efluvis varis. La gentada absolutament entregada.
La majoria de guiris a les top roof sopant i mirant-s'ho des de les altures, un altre part a un dels laterals amb les seves mega-càmeres de fotos provant de captar alguna imatge del moment (era molt difícil portessis reflex equipadissima o compacte ja que la immensitat del lloc i la falta de llum ho complicava prou).
Nosaltres vam situar-nos al mig, amb la gentada, impregnant-nos de l'ambient devot. Dones que convidaven la Vane a afegir-se a la cua amb elles. Poc a poc vam deixar de ser 'tourist' per compartir de tu a tu aquell moment. Van apropar-se els que marquen el punt vermell (bindi) als locals i ens van marcar. També ens van oferir l'anell que és posen. Fantàstic! Aquí ja vam agafar les espelmes i imitar el ritual que feien.
A punt d'entrar en un dels temples de les ofrenes un dels nois ens va advertir que no ens era permès l'accés. L'explicació és que pels hindús les vaques són sagrades i nosaltres en mengem. Per tant, després de tocar la campana d'accés (somriure dels presents) vam sortir. Després d'aquell bullici vam situar-nos a un costat a gaudir de la festa i el xicot que ens havia fet l'advertència va venir a buscar-nos a fi d'explicar-nos tranquilament el perquè de tot plegat. Va quedar sorprès quan ens va preguntar (a mode d'afirmació) si el punt vermell ens l'haviem posat nosaltres. Li vam explicar com havia anat. A més no van demanar-nos diners per fer-ho! tot i que nosaltres, com la resta d'autòctons vam donar la voluntat. Aquí vam conèixer també les 'really excited girls', la Khusbu i la Prativa, unes jovenetes plenes d'energia i simpatia (i un anglès excel·lent) d'allò més entusiasmades per conèixer de nosaltres.
Després de tanta emoció i abans que acabés la festa ens vam retirar ja que l'endemà agafàvem l'autobús per dirigir-nos a Pokhara.
Diana a les 9 del matí. Esmorzar al 'guest house' (els cambrers encara es treien les lleganyes). American & English Breakfast. Tot seguit anem a visitar la Durbar de Chhetrapati. No hi arribem. De camí coneixem l'Aley Lama, un nepalí menudet provinent d'un poblat prop del Tibet i aprenent de pintures Thanka al 'Old Monastery Thanka Painting' situada en una mena de plaçeta amagada entre els carrers de nom 'Kathi Swoyambhu Shree Gha' on hi trobem una 'Stupa' ben xula, petitona, de barri. Treballa en un orfenat ben modest on hi conviuen 17 nens/es al barri de 'Dhalko', ben pobre també. Després de veure l'escola/tenda de pintura i meravellar-nos amb els 'thankas' quedem que a la tornada del trekking hi passarem a comprar-ne alguna.
A l'orfenat la rebuda ha estat genial! 14 menuts d'allò més simpàtics i disposats.
Xerrameca amb les professores que ens han mostrat les habitacions. Aquestes
absolutament humils. Dues d'elles amb lliteres compartides i la
cuina-menjador. Això si, endreçat i ben net! (després de veure el
documental de Vicki Sherpa esperava un niu de merda).
Els nens han estat esplèndids!. Carinyosos, riallers i encantats quan hem començat a repartir globus de colors per tots, fer sorolls, deixar-los volar i pintar-hi cares. Als profes els hem donat llapissos de colors que vam comprar al 'Lost & Found'. Ha estat emocionant!.
Hem pres un tea d'allò més cítric fins que ha arribat el 'boss' amb el talonari de donacions. Un paio ple de joietes i motoraka. Un penques vividor que viu del 'cuento' a costa dels menuts i profas. A fer el negoci (si més no aquesta és la sensació que hem tingut). La donació l'hem fet, amb coneixement, i hem marxat de la 'Children Hands Helping Home'.
L'Aley semblava content. Ens ha acompanyat fins l'entrada de la escalinata de 'Swayabhuthnath', el 'monkey temple' amb una 'stupa' tremenda situat al cim d'un turó. Suada del 1000 per arribar. Un munt d'esglaons on hi havien tot de paradetes de souvenirs i astròlegs.
Vistes magnífiques de la vall de Kathmandú!.
Ple de 'monks' turístes, d'autòctons i un bon recorregut de temples i tendes a vessar d'ornamentacions, escultures, pintures tibetanes, de budistes, hindus i molts monkeys.
Gairebé 3 horetes de visita entre el silenci i calma dels temples, el bullici de la 'stupa' i un sol i re-sol abromant. Tot plegat ben maco!.
Ple de 'monks' turístes, d'autòctons i un bon recorregut de temples i tendes a vessar d'ornamentacions, escultures, pintures tibetanes, de budistes, hindus i molts monkeys.
Gairebé 3 horetes de visita entre el silenci i calma dels temples, el bullici de la 'stupa' i un sol i re-sol abromant. Tot plegat ben maco!.
Tornada
al 'Potala' i sopar al Yak. Ens hem cardat un 'Steak Sizzler' (xixa a
la pedra acompanyat de noodles i arròs o french fried) i cerveseta
'Everest' de litre. Mentre esperem escrivim el diari de ruta!.
En acabat a donar una volteta per Thamel on tot passejant hem escoltat un grup que tocava en directe.
En acabat a donar una volteta per Thamel on tot passejant hem escoltat un grup que tocava en directe.
Pujada al 'top roof' d'un anomenat 'Irish Pub' on tocaven un grupet de nois nepalis
versions de pop-rock. Copazo, birretes i alegria. A la primera part
han arribat els col·legues de la banda. Una panda de 4 amigatxos ben
esbojarrats i divertits. Hem acabat la vetllada amb ells entre fotikis,
rialles i birres.
080812
Acabats d'esmorzar i petadets de la festeta d'ahir. Avui tenim feina. Anar al banc a per pasta, a l'oficina del govern de l'ACAP (Annapurna Conservation Area Project) a treure els permisos pel trekking a la zona dels Annapurnes i a demanar info per enviar un paquet postal. Després de tantejar preus d'enviament per un dels tants 'postal service' (150€ a través de DHL per un paquet de 10 kilos) hem anat cap al ACAP. De camí hem conegut l'Anil, un indi que ens ha entrat de bones maneres mentre contemplaven un dels temples que hem trobat. Ens ha acompanyat mentre explicava històries de la religió budista entre d'altres. Parlava molt del karma. Xino xano i visitant de passada el 'Ratna Park' el temple de 'Makahala', arribem a l'avinguda Kantipah, on s'agafen els 'local bus' (20 rupies el viatge).
Aquesta zona impressiona per la quantitat de persones malmeses per la lepra que s'arrepleguen pel carrer. Finalment arribem al ACAP on hem pagat unes 2000 rupies per cap per la taxa d'accés als Annapurnes i 2000 rupies més cadascú pel 'carnet' de 'free trekkers', 4 fotos i 2 formularis. Al canvi uns 40€ total per cap.
En acabat hem agafat un 'local bus' cap a 'Bodhnath' on es troba la 'stupa' més gran de tot Kathmandú i on hi habiten (segons l'Anil) més de 7000 monks pel voltant. Allà hem anat a veure la 'Gonpa Shechen' (conjunt de temple i habitacions on resideixen els monks).
Hem tornat a la stupa de Bodhnath per calmar els ànims.
090812
Yeah! Quin matí! Avui hem fet les compres previstes, equipació completa! Anem a pams. Avui ens hem llevat ben aviat i esmorzat al KZ Restaurant. 'Full english breakfast' que m'ha omplert d'energia (sausace, egg, bacon, beans, hash brown potatoes, toast & milk tea). Tot seguit el primer round de compres pel trekking; jaqueta de muntanya gore tex, pantalons mountain waterproof, pantalons curtets, bastons trek i gorra. El segon round pels amics i familiars. Després de negociar tot el matí 'launch' al Yak a base de Yakitori (brocheta amb diferents tipus de carn excepte vaca!), pork mommos, chicken mommos i tungba. En acabat cap a l'habitació a fer la maleta de 10 kg per enviar, post service i cap a la Durbar de Chhetrapati. Era plena a vessar de gent local. Alguns tocaven, d'altres cantaven i ballaven, uns amb la paradeta de fruita i d'altres amb verdures.
A destacar també que venint de Thamel només arribar a la plaça pots desviar-te a l'esquerre per no haver de pagar les 750 rupies que carden als estrangers; tot i que hi ha una mena de vigilants que van controlant i demanant el 'pase'. Nosaltres ho vam fer sense voler i ens va sortir bé. Després d'unes quantes fotikis, des del capdamunt d'un dels temples mirant de captar l'ambient de la plaça. Agafem un taxi cap a la Durbar de Patan (que és una mica lluny i al sud d'on som).
Hi arribem que ja és fosc. Els carrers del voltants son tallats al trànsit. Ple de gom a gom. S'hi celebra el festival en honor a Krishna.
De segur que per poder admirar l'arquitectura 'Newari' millor visitar-lo de dia però el que vam viure aquella nit no té preu.
La plaça i els voltants a rebossar de la gent local i de la dels pobles de la vall de Kathmandú, festejant i fent les ofrenes corresponents a Krishna (un dels nombrosos avatars de Visnu i que significa fosc). Cues quilomètriques de dones i homes amb les ofrenes. Quantitat d'espelmetes d'oli i cera enceses, flors, plomes de gall dindi, encens a dojo, cremant i omplint arreu de fum i efluvis varis. La gentada absolutament entregada.
La majoria de guiris a les top roof sopant i mirant-s'ho des de les altures, un altre part a un dels laterals amb les seves mega-càmeres de fotos provant de captar alguna imatge del moment (era molt difícil portessis reflex equipadissima o compacte ja que la immensitat del lloc i la falta de llum ho complicava prou).
Nosaltres vam situar-nos al mig, amb la gentada, impregnant-nos de l'ambient devot. Dones que convidaven la Vane a afegir-se a la cua amb elles. Poc a poc vam deixar de ser 'tourist' per compartir de tu a tu aquell moment. Van apropar-se els que marquen el punt vermell (bindi) als locals i ens van marcar. També ens van oferir l'anell que és posen. Fantàstic! Aquí ja vam agafar les espelmes i imitar el ritual que feien.
A punt d'entrar en un dels temples de les ofrenes un dels nois ens va advertir que no ens era permès l'accés. L'explicació és que pels hindús les vaques són sagrades i nosaltres en mengem. Per tant, després de tocar la campana d'accés (somriure dels presents) vam sortir. Després d'aquell bullici vam situar-nos a un costat a gaudir de la festa i el xicot que ens havia fet l'advertència va venir a buscar-nos a fi d'explicar-nos tranquilament el perquè de tot plegat. Va quedar sorprès quan ens va preguntar (a mode d'afirmació) si el punt vermell ens l'haviem posat nosaltres. Li vam explicar com havia anat. A més no van demanar-nos diners per fer-ho! tot i que nosaltres, com la resta d'autòctons vam donar la voluntat. Aquí vam conèixer també les 'really excited girls', la Khusbu i la Prativa, unes jovenetes plenes d'energia i simpatia (i un anglès excel·lent) d'allò més entusiasmades per conèixer de nosaltres.
Després de tanta emoció i abans que acabés la festa ens vam retirar ja que l'endemà agafàvem l'autobús per dirigir-nos a Pokhara.
