Larjung-Ghasa

140812

7 del matí. Esmorzar acompanyats de la nena de la casa i en marxa a les 8.30 hores en direcció a Lete. 


D'entrada creuada de riu perque al nen li feia gràcia!. Sort d'un xaval que era per allà mirant-s'ho i ens ha avisat que no era bona idea per on volíem creuar i ens ha indicat per on fer-ho!.
 
Hem agafat el 'trail trekking' (PR: petites rutes) cap a Kokhethanti fins a Lete, una senda a l'altre banda del riu ben bucòlica, maca, verda i plena de floretes, aigua neta i un caminet fet a base de lloses. 


Tot i l'esplendorositat del trajecte ha estat una jornada ben dura. Es noten les hores i els quilòmetres acumulats. L'esquena ressentida i les cames adolorides. Els nepalis segueixen currant.


A Lete hem fet parada per prendre un masala (aquest a base de cinamon, cardamomo, ginger i black tea) al 'Kalopani Guest House & Annapurna Coffe Shop'. Una casa/edifici ben nou i encara en construcció dut per dos germans d'allò més simpàtics i agradables. Hem xerrat una bona estoneta mentre preniem el tea i reposàvem aigua. A les 11.30 hores hem reprès la marxa per un PR nou, que ens han recomanat per la seva bellesa, en direcció a Ghasa. No s'equivocaven. El PR realment espectacular!. 


El caminet gairebé no es veia per la frondositat de plantes i arbres del bosc per on començava. Semblava talment que fossim en algun lloc semi-selvàtic, gairebé tropical. 



De camí ens trobem manades de 'buff' pastant, caminant, reposant. 



El PR ens ha dut a tocar de Misi, on hem hagut de passar per un 'tibetan bridge' on hi trobem el primer esllevisament ('landslide' com l'anomenen aquí). L'accés al pont inexistent. L'entrada al pont plena de sorra i pedres. Feia respecte i a l'hora ha estat emocionant. 
 

A partir d'aquí els núvols i 'monsoon' han fet acte de presència. Ja no hem pogut agafar més 'trail trekkers' i el camí (que son més aviat camins forestals) tallat a diversos punts per les continues esllevisades. 


Ens hem vestit per la pluja i sortejar pedres i fang. Avui ja no hem trobat trekkers. Ruta en solitari. Finalment i pels vols de les 14 hores hem arribat a Ghasa on hem decidit parar i quedar-nos-hi donat el temps que fa i l'estat del camí. Fora arriscat seguir caminant ben be 3 hores més per arribar a Tatopani. 

  
Ens allotgem al 'National Guest House'. Som els únics turistes.  El lloc és ben acollidor!. 


Negociem preus sense batallar ja que la dona mateixa ens diu que com es 'up-season' (fora de temporada) ens ho deixa per 200 rupies. Prenem els corresponents milk tea, fem un 'launch' a base de vegeterian noodle soup ben calentona que ens ajuda a rebifar el cos acompanyats del petitó de la casa amb el que ens divertim una bona estona.


Dutxa freda, sense electricitat. Sembla que fóssim en una masia feta de fusta. Endrecem les motxilles i baixem a sopar a la llum de les espelmes. 


De tornada a l'habitació al·lucinem amb el cel estrellat que hi ha. Ni Alobras ni Estopenyà. Aquí havies d'apartar els estels amb la mà!. 
Si el temps ens ho permet demà acabarem el trekking i agafarem transport fins a Pokhara i organitzar el viatge de tornada a Kathmandú per continuar amb la segona part del viatge. Aquest a Ladakh, subdistricte de la Índia a la zona del Kashmir.